Hem puntuat el risc climàtic dels 1.892 edificis de Xeraco amb dades del Cadastre, satèl·lits i projeccions climàtiques, i l’hem sumat per zones, carrers i lleres. El canvi més clar arriba de nit: de 66 a 99 nits tropicals l’any cap al 2050.
Nivell del perill més alt de cada zona de 250 m cap al 2050: inundació, calor, incendi, vent o sòl.
Posició entre els 8.217 municipis: a la dreta, més risc. Són dades del conjunt del municipi, les mateixes per a tots; poden diferir de les de l’edifici típic. Compara’l amb altres →
Surt de creuar cada edifici amb el seu barri, el seu carrer, la llera més propera i el que té al voltant.
Són a la zona que es pot inundar una vegada cada 500 anys segons la cartografia oficial (SNCZI); 1 d’aquests, a la de 100 anys. Al costat del riu Vaca hi ha 1 habitatges dins la zona inundable, a menys de 100 m de la llera.
Probabilitat anual del 0,2 % (500 anys) o de l’1 % (100 anys) segons els estudis del Ministeri, no «una vegada cada 500 anys»: pot passar dos anys seguits. Les rieres i els barrancs petits no sempre estan cartografiats.
En un edifici típic de Xeraco, les nits en què no es baixa de 20 °C passarien de 66 l’any (1991-2020) a unes 99 cap al 2050. El 100 % dels habitatges quedaria en nivell alt o molt alt per aquest motiu.
Mediana dels edificis. Escenari d’emissions intermedi-alt (SSP3-7.0).
Són el 47 % dels habitatges. El temporal extrem de cada 100 anys arriba avui a 1,13 m i a 1,36 m cap al 2050.
Cota del terreny (MDT de l’IGN) a l’edifici. Que sigui baix no vol dir que s’inundi: depèn de la platja, els dics i el drenatge.
Són a la zona inundable oficial de 500 anys o en zona de flux preferent. Són els primers que convé revisar en un pla d’emergència: qui hi ha a dins, per on se surt i si tenen plantes baixes.
Ubicació d’OpenStreetMap creuada amb l’edifici del Cadastre més proper.
Es van construir abans de la primera norma d’aïllament tèrmic (1979). Amb 99 nits tropicals l’any cap al 2050, són els que més calor guardaran a la nit i els que més poden guanyar amb una rehabilitació.
Any de construcció del Cadastre.
Els 6.531 habitatges de Xeraco segons el nivell del seu edifici. Toca un perill per veure’l al mapa.
Les mateixes dades per als 8.217 municipis d’Espanya. Tria amb qui comparar: municipis de mida semblant, la província, la comunitat o tot Espanya.
Davant dels 893 municipis d’entre 5.000 i 20.000 habitants. La barra marca on queda Xeraco: a la dreta, més risc.
| Indicador | Xeraco | Mediana del grup | Posició |
|---|---|---|---|
| Nits tropicals l’any, avui | 66 nits | 10 nits | més que el 96 % d’ells |
| Nits tropicals l’any, 2050 | 118 nits | 48 nits | més que el 96 % d’ells |
| Màxima mitjana de l’estiu, 2050 | 32,1 °C | 32,4 °C | menys que el 52 % d’ells |
| Illa de calor nocturna | 0,9 °C | 0,4 °C | més que el 80 % d’ells |
| Superfície inundable (100 anys) | 27,8% | 1,2% | més que el 96 % d’ells |
| Superfície cremada 2016-2026 | 0,0% | 0,0% | menys que el 67 % d’ells |
| Estrès hídric 2050 (0-5) | 5,0 | 4,8 | més que el 80 % d’ells |
| Ratxa màxima de 50 anys | 27 m/s | 30 m/s | menys que el 78 % d’ells |
| Moviment del sòl | −0,6 mm/any | −0,6 mm/any | baixa més que el 51 % d’ells |
| Població de 65 anys o més | 20% | 20% | més que el 53 % d’ells |
Davant dels 266 municipis de la província de València. La barra marca on queda Xeraco: a la dreta, més risc.
| Indicador | Xeraco | Mediana del grup | Posició |
|---|---|---|---|
| Nits tropicals l’any, avui | 66 nits | 24 nits | més que el 91 % d’ells |
| Nits tropicals l’any, 2050 | 118 nits | 78 nits | més que el 91 % d’ells |
| Màxima mitjana de l’estiu, 2050 | 32,1 °C | 33,4 °C | menys que el 79 % d’ells |
| Illa de calor nocturna | 0,9 °C | 0,5 °C | més que el 75 % d’ells |
| Superfície inundable (100 anys) | 27,8% | 1,8% | més que el 92 % d’ells |
| Superfície cremada 2016-2026 | 0,0% | 0,0% | menys que el 60 % d’ells |
| Estrès hídric 2050 (0-5) | 5,0 | 5,0 | més que el 73 % d’ells |
| Ratxa màxima de 50 anys | 27 m/s | 28 m/s | menys que el 73 % d’ells |
| Moviment del sòl | −0,6 mm/any | −0,5 mm/any | baixa més que el 56 % d’ells |
| Població de 65 anys o més | 20% | 21% | menys que el 63 % d’ells |
Davant dels 542 municipis de la Comunitat Valenciana. La barra marca on queda Xeraco: a la dreta, més risc.
| Indicador | Xeraco | Mediana del grup | Posició |
|---|---|---|---|
| Nits tropicals l’any, avui | 66 nits | 15 nits | més que el 92 % d’ells |
| Nits tropicals l’any, 2050 | 118 nits | 70 nits | més que el 91 % d’ells |
| Màxima mitjana de l’estiu, 2050 | 32,1 °C | 32,5 °C | menys que el 59 % d’ells |
| Illa de calor nocturna | 0,9 °C | 0,4 °C | més que el 81 % d’ells |
| Superfície inundable (100 anys) | 27,8% | 1,0% | més que el 94 % d’ells |
| Superfície cremada 2016-2026 | 0,0% | 0,0% | menys que el 63 % d’ells |
| Estrès hídric 2050 (0-5) | 5,0 | 5,0 | més que el 74 % d’ells |
| Ratxa màxima de 50 anys | 27 m/s | 28 m/s | menys que el 68 % d’ells |
| Moviment del sòl | −0,6 mm/any | −0,5 mm/any | baixa més que el 58 % d’ells |
| Població de 65 anys o més | 20% | 23% | menys que el 72 % d’ells |
Davant dels 8.217 municipis d’Espanya. La barra marca on queda Xeraco: a la dreta, més risc.
| Indicador | Xeraco | Mediana del grup | Posició |
|---|---|---|---|
| Nits tropicals l’any, avui | 66 nits | 0 nits | més que el 98 % d’ells |
| Nits tropicals l’any, 2050 | 118 nits | 8 nits | més que el 99 % d’ells |
| Màxima mitjana de l’estiu, 2050 | 32,1 °C | 32,4 °C | menys que el 55 % d’ells |
| Illa de calor nocturna | 0,9 °C | 0,1 °C | més que el 90 % d’ells |
| Superfície inundable (100 anys) | 27,8% | 0,6% | més que el 98 % d’ells |
| Superfície cremada 2016-2026 | 0,0% | 0,0% | menys que el 64 % d’ells |
| Estrès hídric 2050 (0-5) | 5,0 | 4,6 | més que el 82 % d’ells |
| Ratxa màxima de 50 anys | 27 m/s | 31 m/s | menys que el 84 % d’ells |
| Moviment del sòl | −0,6 mm/any | −0,4 mm/any | baixa més que el 60 % d’ells |
| Població de 65 anys o més | 20% | 28% | menys que el 82 % d’ells |
Valors del conjunt del municipi (mediana del sòl construït). La posició és el percentatge de municipis del grup amb un valor més baix: no és una probabilitat de dany. 2050 = escenari SSP3-7.0.
Taules amb punt i coma i coma decimal, a punt per obrir en un full de càlcul o en un SIG (les zones porten longitud i latitud).
Què és i què no és. És una anàlisi orientativa feta amb dades públiques i models, amb les mateixes regles per a tots els municipis. No substitueix la cartografia oficial, un estudi tècnic ni els plans d’emergència. Per al teu edifici concret, consulta’n la fitxa.
Edifici a edifici. Hem puntuat els 1.892 edificis del Cadastre de Xeraco amb les mateixes regles que la fitxa de cada edifici a Mi Riesgo Climático, de 0 a 100 per perill: baix (fins a 25), mitjà (fins a 50), alt (fins a 75) i molt alt.
Només agregats. Per protegir cada propietari, aquí no hi apareix cap edifici sol: zones de 250 m amb almenys 3 edificis, i barris i carrers amb almenys 60 habitatges.
Incendi i inundació. L’incendi compta la proximitat a masses forestals amb almenys 100 ha d’arbres o matollar (no parcs urbans ni carrers amb arbres). En inundació, a més de les zones inundables oficials, un edifici que va quedar dins d’una inundació real observada per satèl·lit (Copernicus EMS, com la DANA del 2024) és com a mínim en nivell alt.
2050. Mitjana del 2041-2070 en un escenari d’emissions intermedi-alt (SSP3-7.0). Les nits tropicals i la calor canvien amb el clima; la inundació, l’incendi, el vent i el sòl es mostren amb la dada actual quan no hi ha projecció.
Rius i rieres. Lleres amb nom d’OpenStreetMap. Comptem els habitatges a menys de 50 i 100 m de la llera i, a part, quants són en zona inundable oficial (SNCZI). Ser a prop no vol dir que s’inundin, i que no hi hagi zona oficial no vol dir que no puguin inundar-se.
Barris i carrers. Barris i districtes d’OpenStreetMap; carrers segons l’adreça del Cadastre. L’índex de calor dels carrers combina nits tropicals el 2050 (35 %), illa de calor (30 %), manca d’arbres (20 %) i edificis anteriors al 1980 (15 %).
Fonts. Cadastre (edificis i adreces); ERA5 + CHELSA/CMIP6 MPI-ESM1-2-HR i AdapteCCa (nits tropicals i temperatura); Landsat 8/9 i MODIS (illa de calor); ESA WorldCover i EFFIS (incendi); MITECO SNCZI (zones inundables); JRC (costa); ERA5 + Global Wind Atlas (vent); Copernicus EGMS (moviment del sòl); WRI Aqueduct (aigua); INE (població); OpenStreetMap, © col·laboradors, ODbL (carrers, barris, rius i equipaments).