Hem puntuat el risc climàtic dels 9.972 edificis de Reus amb dades del Cadastre, satèl·lits i projeccions climàtiques, i l’hem sumat per zones, barris, carrers i lleres. El canvi més clar arriba de nit: de 50 a 88 nits tropicals l’any cap al 2050.
Nivell del perill més alt de cada zona de 250 m cap al 2050: inundació, calor, incendi, vent o sòl.
Posició entre els 8.217 municipis: a la dreta, més risc. Són dades del conjunt del municipi, les mateixes per a tots; poden diferir de les de l’edifici típic. Compara’l amb altres →
Surt de creuar cada edifici amb el seu barri, el seu carrer, la llera més propera i el que té al voltant.
Són 1.258 edificis tocant a vegetació que pot cremar. D’aquests, 17 són blocs de pisos amb 769 habitatges, on evacuar és més difícil.
Proximitat a bosc i a àrees cremades (ESA WorldCover, EFFIS). No mesura l’estat de la vegetació ni les franges de protecció.
En un edifici típic de Reus, les nits en què no es baixa de 20 °C passarien de 50 l’any (1991-2020) a unes 88 cap al 2050. El 100 % dels habitatges quedaria en nivell alt o molt alt per aquest motiu.
Mediana dels edificis. Escenari d’emissions intermedi-alt (SSP3-7.0).
Escoles i instituts amb un entorn com a mínim 1 °C més calent que la mediana del municipi a l’estiu. Són les primeres candidates a tenir ombra i patis amb arbres.
Temperatura de la superfície (Landsat) al voltant de l’edifici més proper al punt d’OpenStreetMap.
Al costat del barranc de la Font dels Capellans (1,2 km al terme, sec gairebé tot l’any) no hi ha zona inundable oficial cartografiada, però hi ha 717 habitatges a menys de 50 m de la llera.
Que no hi hagi mapa oficial no vol dir que no es pugui desbordar: les lleres que van seques gairebé tot l’any són les que més sorprenen en una tempesta.
Es van construir abans de la primera norma d’aïllament tèrmic (1979). Amb 88 nits tropicals l’any cap al 2050, són els que més calor guardaran a la nit i els que més poden guanyar amb una rehabilitació.
Any de construcció del Cadastre.
Els 47.195 habitatges de Reus segons el nivell del seu edifici. Toca un perill per veure’l al mapa.
Les mateixes dades per als 8.217 municipis d’Espanya. Tria amb qui comparar: municipis de mida semblant, la província, la comunitat o tot Espanya.
Davant dels 67 municipis de més de 100.000 habitants. La barra marca on queda Reus: a la dreta, més risc.
| Indicador | Reus | Mediana del grup | Posició |
|---|---|---|---|
| Nits tropicals l’any, avui | 48 nits | 18 nits | més que el 73 % d’ells |
| Nits tropicals l’any, 2050 | 103 nits | 60 nits | més que el 73 % d’ells |
| Màxima mitjana de l’estiu, 2050 | 32,6 °C | 31,4 °C | més que el 60 % d’ells |
| Illa de calor nocturna | 1,7 °C | 1,2 °C | més que el 74 % d’ells |
| Superfície inundable (100 anys) | 0,0% | 3,9% | menys que el 92 % d’ells |
| Superfície cremada 2016-2026 | 0,0% | 0,0% | menys que el 72 % d’ells |
| Estrès hídric 2050 (0-5) | 5,0 | 4,9 | més que el 78 % d’ells |
| Ratxa màxima de 50 anys | 27 m/s | 30 m/s | menys que el 84 % d’ells |
| Moviment del sòl | −0,4 mm/any | −1,0 mm/any | baixa menys que el 84 % d’ells |
| Població de 65 anys o més | 19% | 20% | menys que el 70 % d’ells |
Davant dels 184 municipis de la província de Tarragona. La barra marca on queda Reus: a la dreta, més risc.
| Indicador | Reus | Mediana del grup | Posició |
|---|---|---|---|
| Nits tropicals l’any, avui | 48 nits | 15 nits | més que el 89 % d’ells |
| Nits tropicals l’any, 2050 | 103 nits | 68 nits | més que el 90 % d’ells |
| Màxima mitjana de l’estiu, 2050 | 32,6 °C | 32,6 °C | més que el 51 % d’ells |
| Illa de calor nocturna | 1,7 °C | 0,3 °C | més que el 98 % d’ells |
| Superfície inundable (100 anys) | 0,0% | 0,0% | menys que el 73 % d’ells |
| Superfície cremada 2016-2026 | 0,0% | 0,0% | menys que el 61 % d’ells |
| Estrès hídric 2050 (0-5) | 5,0 | 5,0 | més que el 76 % d’ells |
| Ratxa màxima de 50 anys | 27 m/s | 29 m/s | menys que el 69 % d’ells |
| Moviment del sòl | −0,4 mm/any | −0,4 mm/any | baixa més que el 51 % d’ells |
| Població de 65 anys o més | 19% | 23% | menys que el 79 % d’ells |
Davant dels 948 municipis de Catalunya. La barra marca on queda Reus: a la dreta, més risc.
| Indicador | Reus | Mediana del grup | Posició |
|---|---|---|---|
| Nits tropicals l’any, avui | 48 nits | 5 nits | més que el 95 % d’ells |
| Nits tropicals l’any, 2050 | 103 nits | 51 nits | més que el 95 % d’ells |
| Màxima mitjana de l’estiu, 2050 | 32,6 °C | 31,7 °C | més que el 69 % d’ells |
| Illa de calor nocturna | 1,7 °C | 0,2 °C | més que el 96 % d’ells |
| Superfície inundable (100 anys) | 0,0% | 0,2% | menys que el 77 % d’ells |
| Superfície cremada 2016-2026 | 0,0% | 0,0% | menys que el 59 % d’ells |
| Estrès hídric 2050 (0-5) | 5,0 | 4,4 | més que el 94 % d’ells |
| Ratxa màxima de 50 anys | 27 m/s | 27 m/s | menys que el 60 % d’ells |
| Moviment del sòl | −0,4 mm/any | −0,3 mm/any | baixa més que el 55 % d’ells |
| Població de 65 anys o més | 19% | 22% | menys que el 73 % d’ells |
Davant dels 8.217 municipis d’Espanya. La barra marca on queda Reus: a la dreta, més risc.
| Indicador | Reus | Mediana del grup | Posició |
|---|---|---|---|
| Nits tropicals l’any, avui | 48 nits | 0 nits | més que el 96 % d’ells |
| Nits tropicals l’any, 2050 | 103 nits | 8 nits | més que el 96 % d’ells |
| Màxima mitjana de l’estiu, 2050 | 32,6 °C | 32,4 °C | més que el 52 % d’ells |
| Illa de calor nocturna | 1,7 °C | 0,1 °C | més que el 98 % d’ells |
| Superfície inundable (100 anys) | 0,0% | 0,6% | menys que el 80 % d’ells |
| Superfície cremada 2016-2026 | 0,0% | 0,0% | menys que el 64 % d’ells |
| Estrès hídric 2050 (0-5) | 5,0 | 4,6 | més que el 82 % d’ells |
| Ratxa màxima de 50 anys | 27 m/s | 31 m/s | menys que el 85 % d’ells |
| Moviment del sòl | −0,4 mm/any | −0,4 mm/any | baixa menys que el 53 % d’ells |
| Població de 65 anys o més | 19% | 28% | menys que el 85 % d’ells |
Valors del conjunt del municipi (mediana del sòl construït). La posició és el percentatge de municipis del grup amb un valor més baix: no és una probabilitat de dany. 2050 = escenari SSP3-7.0.
Taules amb punt i coma i coma decimal, a punt per obrir en un full de càlcul o en un SIG (les zones porten longitud i latitud).
Què és i què no és. És una anàlisi orientativa feta amb dades públiques i models, amb les mateixes regles per a tots els municipis. No substitueix la cartografia oficial, un estudi tècnic ni els plans d’emergència. Per al teu edifici concret, consulta’n la fitxa.
Edifici a edifici. Hem puntuat els 9.972 edificis del Cadastre de Reus amb les mateixes regles que la fitxa de cada edifici a Mi Riesgo Climático, de 0 a 100 per perill: baix (fins a 25), mitjà (fins a 50), alt (fins a 75) i molt alt.
Només agregats. Per protegir cada propietari, aquí no hi apareix cap edifici sol: zones de 250 m amb almenys 3 edificis, i barris i carrers amb almenys 60 habitatges.
Incendi i inundació. L’incendi compta la proximitat a masses forestals amb almenys 100 ha d’arbres o matollar (no parcs urbans ni carrers amb arbres). En inundació, a més de les zones inundables oficials, un edifici que va quedar dins d’una inundació real observada per satèl·lit (Copernicus EMS, com la DANA del 2024) és com a mínim en nivell alt.
2050. Mitjana del 2041-2070 en un escenari d’emissions intermedi-alt (SSP3-7.0). Les nits tropicals i la calor canvien amb el clima; la inundació, l’incendi, el vent i el sòl es mostren amb la dada actual quan no hi ha projecció.
Rius i rieres. Lleres amb nom d’OpenStreetMap. Comptem els habitatges a menys de 50 i 100 m de la llera i, a part, quants són en zona inundable oficial (SNCZI). Ser a prop no vol dir que s’inundin, i que no hi hagi zona oficial no vol dir que no puguin inundar-se.
Barris i carrers. Barris i districtes d’OpenStreetMap; carrers segons l’adreça del Cadastre. L’índex de calor dels carrers combina nits tropicals el 2050 (35 %), illa de calor (30 %), manca d’arbres (20 %) i edificis anteriors al 1980 (15 %).
Fonts. Cadastre (edificis i adreces); ERA5 + CHELSA/CMIP6 MPI-ESM1-2-HR i AdapteCCa (nits tropicals i temperatura); Landsat 8/9 i MODIS (illa de calor); ESA WorldCover i EFFIS (incendi); MITECO SNCZI (zones inundables); JRC (costa); ERA5 + Global Wind Atlas (vent); Copernicus EGMS (moviment del sòl); WRI Aqueduct (aigua); INE (població); OpenStreetMap, © col·laboradors, ODbL (carrers, barris, rius i equipaments).