Hem puntuat el risc climàtic dels 39.288 edificis de Las Palmas de Gran Canaria amb dades del Cadastre, satèl·lits i projeccions climàtiques, i l’hem sumat per zones, carrers i lleres. El canvi més clar arriba de nit: de 45 a 84 nits tropicals l’any cap al 2050.
Nivell del perill més alt de cada zona de 250 m cap al 2050: inundació, calor, incendi, vent o sòl.
Posició entre els 8.217 municipis: a la dreta, més risc. Són dades del conjunt del municipi, les mateixes per a tots; poden diferir de les de l’edifici típic. Compara’l amb altres →
Surt de creuar cada edifici amb el seu barri, el seu carrer, la llera més propera i el que té al voltant.
Són 6.893 edificis tocant a vegetació que pot cremar. D’aquests, 30 són blocs de pisos amb 1.449 habitatges, on evacuar és més difícil.
Proximitat a bosc i a àrees cremades (ESA WorldCover, EFFIS). No mesura l’estat de la vegetació ni les franges de protecció.
En un edifici típic de Las Palmas de Gran Canaria, les nits en què no es baixa de 20 °C passarien de 45 l’any (1991-2020) a unes 84 cap al 2050. El 100 % dels habitatges quedaria en nivell alt o molt alt per aquest motiu.
Mediana dels edificis. Escenari d’emissions intermedi-alt (SSP3-7.0).
Són l’1 % dels habitatges. El temporal extrem de cada 100 anys arriba avui a 2,34 m i a 2,61 m cap al 2050.
Cota del terreny (MDT de l’IGN) a l’edifici. Que sigui baix no vol dir que s’inundi: depèn de la platja, els dics i el drenatge.
Escoles i instituts amb un entorn com a mínim 1 °C més calent que la mediana del municipi a l’estiu. Són les primeres candidates a tenir ombra i patis amb arbres.
Temperatura de la superfície (Landsat) al voltant de l’edifici més proper al punt d’OpenStreetMap.
Al costat del barranco Guiniguada (9,3 km al terme, sec gairebé tot l’any) no hi ha zona inundable oficial cartografiada, però hi ha 306 habitatges a menys de 50 m de la llera.
Que no hi hagi mapa oficial no vol dir que no es pugui desbordar: les lleres que van seques gairebé tot l’any són les que més sorprenen en una tempesta.
Els 164.373 habitatges de Las Palmas de Gran Canaria segons el nivell del seu edifici. Toca un perill per veure’l al mapa.
Les mateixes dades per als 8.217 municipis d’Espanya. Tria amb qui comparar: municipis de mida semblant, la província, la comunitat o tot Espanya.
Davant dels 67 municipis de més de 100.000 habitants. La barra marca on queda Las Palmas de Gran Canaria: a la dreta, més risc.
| Indicador | Las Palmas de Gran Canaria | Mediana del grup | Posició |
|---|---|---|---|
| Nits tropicals l’any, avui | 32 nits | 18 nits | més que el 61 % d’ells |
| Nits tropicals l’any, 2050 | 81 nits | 60 nits | més que el 64 % d’ells |
| Màxima mitjana de l’estiu, 2050 | 25,2 °C | 31,4 °C | menys que el 84 % d’ells |
| Illa de calor nocturna | 0,7 °C | 1,2 °C | menys que el 78 % d’ells |
| Superfície inundable (100 anys) | 0,0% | 3,9% | menys que el 92 % d’ells |
| Superfície cremada 2016-2026 | 0,0% | 0,0% | menys que el 72 % d’ells |
| Estrès hídric 2050 (0-5) | 2,8 | 4,9 | menys que el 79 % d’ells |
| Ratxa màxima de 50 anys | 31 m/s | 30 m/s | més que el 62 % d’ells |
| Moviment del sòl | −1,5 mm/any | −1,0 mm/any | baixa més que el 93 % d’ells |
| Població de 65 anys o més | 21% | 20% | més que el 57 % d’ells |
Davant dels 34 municipis de la província de Las Palmas. La barra marca on queda Las Palmas de Gran Canaria: a la dreta, més risc.
| Indicador | Las Palmas de Gran Canaria | Mediana del grup | Posició |
|---|---|---|---|
| Nits tropicals l’any, avui | 32 nits | 64 nits | menys que el 81 % d’ells |
| Nits tropicals l’any, 2050 | 81 nits | 126 nits | menys que el 66 % d’ells |
| Màxima mitjana de l’estiu, 2050 | 25,2 °C | 26,2 °C | menys que el 75 % d’ells |
| Illa de calor nocturna | 0,7 °C | 0,2 °C | més que el 85 % d’ells |
| Superfície inundable (100 anys) | 0,0% | 0,0% | més que el 50 % d’ells |
| Superfície cremada 2016-2026 | 0,0% | 0,0% | menys que el 72 % d’ells |
| Estrès hídric 2050 (0-5) | 2,8 | 2,8 | més que el 50 % d’ells |
| Ratxa màxima de 50 anys | 31 m/s | 28 m/s | més que el 75 % d’ells |
| Moviment del sòl | −1,5 mm/any | −1,3 mm/any | baixa més que el 72 % d’ells |
| Població de 65 anys o més | 21% | 18% | més que el 76 % d’ells |
Davant dels 88 municipis de les Canàries. La barra marca on queda Las Palmas de Gran Canaria: a la dreta, més risc.
| Indicador | Las Palmas de Gran Canaria | Mediana del grup | Posició |
|---|---|---|---|
| Nits tropicals l’any, avui | 32 nits | 41 nits | menys que el 56 % d’ells |
| Nits tropicals l’any, 2050 | 81 nits | 78 nits | més que el 52 % d’ells |
| Màxima mitjana de l’estiu, 2050 | 25,2 °C | 25,1 °C | més que el 52 % d’ells |
| Illa de calor nocturna | 0,7 °C | 0,5 °C | més que el 61 % d’ells |
| Superfície inundable (100 anys) | 0,0% | 0,0% | més que el 50 % d’ells |
| Superfície cremada 2016-2026 | 0,0% | 0,1% | menys que el 75 % d’ells |
| Estrès hídric 2050 (0-5) | 2,8 | 2,8 | més que el 50 % d’ells |
| Ratxa màxima de 50 anys | 31 m/s | 29 m/s | més que el 60 % d’ells |
| Moviment del sòl | −1,5 mm/any | −1,3 mm/any | baixa més que el 64 % d’ells |
| Població de 65 anys o més | 21% | 20% | més que el 60 % d’ells |
Davant dels 8.217 municipis d’Espanya. La barra marca on queda Las Palmas de Gran Canaria: a la dreta, més risc.
| Indicador | Las Palmas de Gran Canaria | Mediana del grup | Posició |
|---|---|---|---|
| Nits tropicals l’any, avui | 32 nits | 0 nits | més que el 92 % d’ells |
| Nits tropicals l’any, 2050 | 81 nits | 8 nits | més que el 93 % d’ells |
| Màxima mitjana de l’estiu, 2050 | 25,2 °C | 32,4 °C | menys que el 94 % d’ells |
| Illa de calor nocturna | 0,7 °C | 0,1 °C | més que el 84 % d’ells |
| Superfície inundable (100 anys) | 0,0% | 0,6% | menys que el 80 % d’ells |
| Superfície cremada 2016-2026 | 0,0% | 0,0% | menys que el 64 % d’ells |
| Estrès hídric 2050 (0-5) | 2,8 | 4,6 | menys que el 84 % d’ells |
| Ratxa màxima de 50 anys | 31 m/s | 31 m/s | més que el 51 % d’ells |
| Moviment del sòl | −1,5 mm/any | −0,4 mm/any | baixa més que el 92 % d’ells |
| Població de 65 anys o més | 21% | 28% | menys que el 77 % d’ells |
Valors del conjunt del municipi (mediana del sòl construït). La posició és el percentatge de municipis del grup amb un valor més baix: no és una probabilitat de dany. 2050 = escenari SSP3-7.0.
Taules amb punt i coma i coma decimal, a punt per obrir en un full de càlcul o en un SIG (les zones porten longitud i latitud).
Què és i què no és. És una anàlisi orientativa feta amb dades públiques i models, amb les mateixes regles per a tots els municipis. No substitueix la cartografia oficial, un estudi tècnic ni els plans d’emergència. Per al teu edifici concret, consulta’n la fitxa.
Edifici a edifici. Hem puntuat els 39.288 edificis del Cadastre de Las Palmas de Gran Canaria amb les mateixes regles que la fitxa de cada edifici a Mi Riesgo Climático, de 0 a 100 per perill: baix (fins a 25), mitjà (fins a 50), alt (fins a 75) i molt alt.
Només agregats. Per protegir cada propietari, aquí no hi apareix cap edifici sol: zones de 250 m amb almenys 3 edificis, i barris i carrers amb almenys 60 habitatges.
Incendi i inundació. L’incendi compta la proximitat a masses forestals amb almenys 100 ha d’arbres o matollar (no parcs urbans ni carrers amb arbres). En inundació, a més de les zones inundables oficials, un edifici que va quedar dins d’una inundació real observada per satèl·lit (Copernicus EMS, com la DANA del 2024) és com a mínim en nivell alt.
2050. Mitjana del 2041-2070 en un escenari d’emissions intermedi-alt (SSP3-7.0). Les nits tropicals i la calor canvien amb el clima; la inundació, l’incendi, el vent i el sòl es mostren amb la dada actual quan no hi ha projecció.
Rius i rieres. Lleres amb nom d’OpenStreetMap. Comptem els habitatges a menys de 50 i 100 m de la llera i, a part, quants són en zona inundable oficial (SNCZI). Ser a prop no vol dir que s’inundin, i que no hi hagi zona oficial no vol dir que no puguin inundar-se.
Barris i carrers. Barris i districtes d’OpenStreetMap; carrers segons l’adreça del Cadastre. L’índex de calor dels carrers combina nits tropicals el 2050 (35 %), illa de calor (30 %), manca d’arbres (20 %) i edificis anteriors al 1980 (15 %).
Fonts. Cadastre (edificis i adreces); ERA5 + CHELSA/CMIP6 MPI-ESM1-2-HR i AdapteCCa (nits tropicals i temperatura); Landsat 8/9 i MODIS (illa de calor); ESA WorldCover i EFFIS (incendi); MITECO SNCZI (zones inundables); JRC (costa); ERA5 + Global Wind Atlas (vent); Copernicus EGMS (moviment del sòl); WRI Aqueduct (aigua); INE (població); OpenStreetMap, © col·laboradors, ODbL (carrers, barris, rius i equipaments).